Malaltia de presentació freqüent en el gos i en el gat caracteritzada per la inflamació de l’epiteli del conducte auditiu extern i del pavelló auricular.

És una de les malalties més habituals en la clínica veterinària podent afectar fins a a el 20% de la població canina i al 6% de la població *felina. En la patogènia de les otitis externes es distingeixen factors primaris causants de l’otitis, i factors secundaris que són els factors *predisponentes i els factors *perpetuantes i, en moltes ocasions, és la confluència i summa d’alguns d’aquests factors el que determina la presentació dels signes clínics.

Símptomes:
Cap inclinat i freqüents sacsejades, dolor a la zona, *prurito moderat a sever, mala olor, inflamació, mal humor, fins i tot agressivitat, exsudació i *piodermas de superfície a la regió propera.

Causes primàries:

Cossos estranys.
Ectoparásitos (sarna:*otodectes *cynotis i uns altres).
Hipersensibilitats (*atopia, al·lèrgia alimentària i unes altres).
Alteracions *queratinización (hipotiroïdisme, seborrea *idiopática).
Malalties *autoinmunitarias (ELS, *pénfigos).
Infeccions víriques (borm)
Idiopáticas.

Causes secundàries:

Factors predisponentes:
Provoquen que l’animal sigui més susceptible a patir d’otitis però, en cap, cas, són causa directa de la inflamació.( humitat en el conducte auditiu, temperatura ambiental elevada, irritació *iatrogénica per solucions).Obstrucció del conducte auditiu (neoplàsia, pòlips). Malalties *sistémicas.

Factors perpetuantes:
Secundaris a conseqüència de la causa primària i capaces de continuar la resposta *inflamatoria encara que la causa primària hagi desaparegut. ( infeccions bacterianes com *Staphylococcus *Proteus, *Streptocccus *Pseudomonas), infeccions fúngiques (*Malasezzia, *Candida).