Autor del post: Jordi Calvo
És una malaltia parasitària produïda per un protozou anomenat Leishmània infantum, encara que també se’l coneix per altres noms, com a L.*tropica, L.aetipica, L.major o L.donovani.
Es contagia per mitjà de la picada d’un mosquit anomenat Phlebotomus (conegut en manera col·loquial com Beatillas). Una vegada que ha picat a un animal malalt transporta en el seu interior les leishmànies i les hi transmet amb la seva nova picada, a l’animal sa. No es transmet per contacte directe, secrecions, ferides, orina, femta…etc.
Els gossos afectats poden tenir els següents símptomes:
- Aprimament.
- Apatia, feblesa.
- Atròfia muscular progressiva.
- Úlceres cutànies.
- Ferides que no cicatritzen.
- Pell seca.
- Caspa.
- Pèrdua de pèl.
- Falta de pèl al voltant dels ulls.
- Hemorràgies nasals.
- Inflamació de ganglis limfàtics, fetge i melsa.
- Coixeses.
- Lesions oculars.
Alguns gossos poden ser asimptomàtics durantes períodes de temps variable. Els símptomes poden trigar des de diverses setmanes o diversos mesos, depenent del sistema immunitari del gos.
El diagnòstic es realitza mitjançant anàlisi de sang, biòpsia de pell, o citologia de la medul·la òssia.
Aquesta malaltia té tractament i aquest és més eficaç com més precoçment es diagnostiqui.
És important que no es deixi avançar la malaltia ja que ataca a la vista, les articulacions, la pell i el ronyó. Les seves seqüeles poden ser molt greus com arribar a diàlisis, trasplantament de ronyó o la mort del gos. Cal tenir en compte que és una infecció que avui dia no té cura, però els medicaments disponibles en el mercat li poden allargar i millorar la qualitat de vida del nostre company, arribant fins i tot a estar tan bé que no ens donarem ni compte ni que la té. S’utilitzen els antimonials pentavalentes: metilglucamina i estibogluconato sòdic, cesiastes uns altres com ara la anfotericina B, la pentamidina i el ketoconazol.
