La processionària del pi és un petit insecte (Thaumetopoea pityocampa) que s’alimenta, en la seva fase d’eruga, de les fulles d’algunes espècies d’arbres afectant sobretot als pins. Quan la infecció és massiva pot produir-los la mort, sobretot en pins joves. En exemplars madurs actua aturant-ne el creixement. La processionària del pi pot afectar a les persones i als animals produint-los urticària i afeccions al·lèrgiques com a conseqüència de la seva exposició a la substància activa (thaumatopina) que secreten els pèls de les erugues.
Entre els mesos de febrer i abril (depenent de la localització), i quan les erugues es troben en el 5è estadi larvari, deixen els nius a les cúpules dels pins per buscar un lloc idoni on enterrar-se. Surten en fileres encapçalades per una femella i formen cadenes extremadament llargues amb molts individus. Aquestes estructures són les que els donen el nom popular de “Processionària” ja que recorden a les processons religioses.
En aquesta fase és quan és més probable que les nostres mascotes hi entrin en contacte i és quan més pendents haurem d’estar d’evitar les zones de passeig on sabem que en podem trobar. La majoria de gossos no hi interaccionen directament, però n’hi ha prou amb entrar en contacte amb la substància que han deixat les erugues al seu pas com per generar una reacció al·lèrgica. Si bé és cert que les reaccions més greus es veuen quan l’animal hi entra directament en contacte o fins i tot quan les ingereixen. Finalitzada aquesta fase (crisàlide i imago), les erugues sortiran convertides ja en papallona per colonitzar un nou arbre on fer-hi la posta.
Les reaccions adverses que podem veure són molt variables i depenen directament del grau d’exposició a la thaumatopina. Podem veure des de reaccions molt locals (típicament facials) provocant inflamació de la pell i angioedema (edema, que és acúmul de líquid inflamatori als teixits provocant una inflamació greu i sobtada de les estructures de la cara), a reaccions més greus si l’animal ha ingerit l’eruga. Si ha entrat en contacte amb la llengua, laringe o faringe, podem tenir reaccions greus que causen una inflamació que provoca l’obstrucció de les vies aèries. De manera més tardana, el contacte directe amb l’eruga podria provocar la necrosi (mort) del teixit afectat. És típic que alguns animals perdin una part de la llengua si han tingut una reacció greu per contacte.
Què he de fer en el cas que el meu gos hagi tingut contacte amb la processionària del pi?
La primera recomanació és no perdre la calma i mobilitzar-nos per fer una visita al veterinari per tal de garantir que es procedirà de la manera idònia en qualsevol dels casos que es poden donar. A més, podem tenir algunes precaucions mentre ens desplacem al centre veterinari com protegir-nos a nosaltres mateixos, ja que podem patir també una reacció al·lèrgica greu. Uns guants poden ser una bona eina per manipular el nostre gos en aquesta situació. I si l’exposició és clarament facial, podem rentar la zona amb aigua simplement per eliminar el màxim de substància activa de la pell de l’animal.
En cap cas hem de manipular la boca o les vies aèries ja que podríem provocar més danys si ho fem sense els coneixements adequats.
En molts casos, el veterinari administrarà els fàrmacs adequats per tal de contrarestar els efectes proinflamatoris de la toxina de l’eruga. En algunes ocasions serà suficient una sola administració, i en altres casos serà necessària medicació durant alguns dies, i en casos més greus, podria ser necessari l’ingrés de l’animal per tal de garantir l’atenció i les cures imprescindibles.
Per evitar el risc, la millor intervenció és canviar de zona de passeig si sabem que hi ha processionària del pi en una zona determinada durant els períodes en què aquestes erugues s’activen per baixar dels arbres.
Autors de post: Alexandra Troy, auxiliar i tècnica de laboratori i Jordi Illas, veterinari
