Avui en dia tots hem sentit a parlar d’algú proper que ha patit un càncer o a qui li han diagnosticat un tumor, ambdós termes s’utilitzen com a sinònims. Els animals de companyia no estan exceptes de manifestar aquesta malaltia que cada cop és més freqüent. Això és degut a que els animals viuen més anys i els veterinaris tenim més eines al nostre abast per a diagnosticar càncers que fa uns anys no s’arribaven a desenvolupar o que ens passaven per alt.
Aquest fet, lligat a la predisposició del propietari per curar o com a mínim garantir una bona qualitat de vida al seu animal, fa que ens trobem davant de la, a vegades difícil, decisió d’haver de triar si operar o no el nostre animal i/o sotmetre’l a un tractament de quimioteràpia.
Què és el càncer?
El càncer no és més que una o diverses cèl·lules del propi organisme del nostre animal que es reprodueixen de manera descontrolada i que no segueixen “les regles generals” de convivència amb la resta de cèl·lules del cos. Això provoca una sèrie de problemes que fan impossible que l’animal dugui una vida completament normal o que, fins i tot, poden arribar a posar en perill la seva vida.
Quins són els símptomes d’un càncer?
Els símptomes són impossibles d’enumerar ja que hi ha moltíssims tipus de càncer, gairebé tants com diferents tipus de cèl·lules hi ha al cos. Això fa que en funció de les cèl·lules que estiguin afectades, l’animal desenvolupi una simptomatologia diferent en cada cas i fins i tot, dos animals amb el mateix tipus de tumor poden reaccionar de maneres diferents.
Quines proves són necessàries per tal de diagnosticar-lo?
El més freqüent és realitzar un la biòpsia del teixit que se sospita que està afectat. D’aquesta manera, i al laboratori, es podrà determinar sense dubtes quines cèl·lules són les que estan causant el problema.
No obstant això, hi ha moltes proves abans d’arribar al diagnòstic definitiu (realitzat per biòpsia) que ens poden orientar davant la possibilitat que l’animal tingui un tumor. El veterinari serà qui decidirà quines són les més idònies en cada moment i per cada pacient.
Quin és el tractament?
Hi ha infinitat de tractaments ja que hi ha infinitat de tipus de càncer. Cada un d’ells tindrà necessitats específiques per al seu tractament. Trobem tumors benignes que ni tan sols representen un risc per la vida de l’animal i per als quals pot servir simplement l’extirpació quirúrgica. Altres tumors són malignes, però diagnosticats a temps poden ser tractats amb cirurgia i no donar més problemes. N’hi ha que per la seva particular localització o facilitat de reaparició un cop extirpats necessiten cirurgia i un tractament posterior amb quimioteràpics. Finalment, n’hi ha que no tenen solució quirúrgica i l’única manera de tractar-los és amb fàrmacs.
Per què la quimioteràpia té efectes secundaris?
Les cèl·lules que formen el càncer són cèl·lules que en un inici havien format part del nostre organisme i per tant, són extremadament semblants a les cèl·lules normals del cos. En atacar aquestes cèl·lules inevitablement n’ataquem algunes de sanes.
Les cèl·lules canceroses tenen una velocitat de reproducció molt més alta que les sanes, i és per això que les atacarem perquè no es divideixin. Tot i així, a l’organisme també hi ha cèl·lules que es divideixen molt ràpid de manera normal i són aquestes les que pateixen les pitjors conseqüències del tractament (cèl·lules de la sang, de l’intestí, de la pell, etc).
Tanmateix, alguns dels efectes més visibles a les persones no s’arriben a observar en animals (caiguda de pèl) o són fàcilment controlables (vòmits i diarrees). Així doncs, la quimioteràpia tal i com l’entenem en persones, no és com la viurem si és el nostre animal qui la rep. Els tractaments es realitzen adaptats a les necessitats de l’espècie, la raça, el tipus de tumor i les possibilitats terapèutiques de què disposem en el camp de la veterinària.
Val la pena tractar el meu animal?
El seu veterinari podrà orientar al propietari de l’animal per tal que conegui totes les possibilitats existents i pugui prendre la decisió adequada. Aquestes possibilitats depenen del diagnòstic, del pronòstic i del possible tractament que existeixi.
Els veterinaris recomanarem tractar l’animal sempre que aquest pugui tenir una qualitat de vida acceptable i el més semblant possible a la que duia abans de l’aparició de la malaltia. Amb tot, tindrem en compte que en ocasions només aconseguirem alguns mesos de vida i en altres aconseguirem curar completament l’animal.
El millor consell és intentar fer una bona prevenció amb visites periòdiques al veterinari per tal de detectar els problemes quan tot just comencen, ja que sempre seran més fàcils de tractar i tindran un millor pronòstic per l’animal
Autor del post: Jordi Illas, veterinari
